MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4567 (27 / November / 2024)

Darrera modificació: 2009-06-10
Bases de dades: Sciència.cat

Stabile, Giorgio, "Segreto del libro e segreto delle arti tra Medio Evo e Rinascimento", Micrologus: Natura, Scienze e Società Medievali, 14 [= Il segreto] (2006), 483-515.

Resum
L'A. parte dell'assunto iniziale che secondo lui parlare del segreto delle arti nel medioevo esiga forzatamente illustrare il significato del segreto nel Rinascimento. Indaga quindi il nesso fra libro e segreto sin dall'Apocalisse di Giovanni e al Corpus Hermeticum, soprattutto in relazione alla figura di Ermete-Thoth. Questo rapporto subisce un notevole cambiamento nel periodo della stampa, in cui si stabilisce un'opposizione fra scripsit/impressit e quindi anche fra natura e artificio. L'A. passa in rassegna la pubblicazione di libri di segreti, soprattutto basati sugli arcana naturae e sui mirabilia come rivelazione nella sede impropria dell'artificio e della riproducibilità. Fra gli autori latini esaminati Giovanni di Rupescissa con il De consideratione quintae essentiae, Giorgio Agricola e Agrippa (De occulta philosophia). Nella Clavicula Salomonis il richiamo agli arcana e al valore iniziatico del disvelamento del libro è chiaro.
Matèries
Alquímia
Màgia - Nigromància
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).