MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4529 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-07-12
Bases de dades: Sciència.cat

Eldredge, Laurence M., "The English vernacular afterlife of Benvenutus Grassus, ophthalmologist", Early Science and Medicine, 4 (1999), 149-163.

Resum
This paper traces the history in print of a treatise on ophthalmology by Benvenutus Grassus, De probatissima arte oculorum, originally written in Latin in the late thirteenth century and translated into English in the fifteenth century. It presents evidence of the appearance in print of the English translation as a section of Philip Barrough's The Method of Phisicke in 1583, a book that went through ten subsequent reprintings, the last appearing in 1652. Other evidence is presented on the influence of Benvenutus' treatise in ophthalmological works published in the earlier half of the seventeenth century, and both greater and lesser traces are shown to exist. The last appearance of the treatise is in an auctioneer's catalogue of 1713, where apparently the book failed to find a buyer.
Matèries
Medicina - Oftalmologia
Traduccions
Anglès
Notes
Benvingut de Salern (fl. s. XIII ex.)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).