MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4508 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-08-03
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Vilanova, Arnau de, Tractatus de intentione medicorum, ed. Michael R. McVaugh, Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundació Noguera (Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, V.1), 2000, 226 pp.

Resum
Edició i estudi d'aquesta obra d'Arnau de Vilanova, en què el metge i reformista català es preguntava sobre la condició de la seva professió i l'instrumentalisme mèdic, tot reprenent el pensament del De interioribus de Galè. Com sempre, l'edició s'acompanya d'un estudi comparatiu dels diferents manuscrits existents, uns índexs i un extens estudi introductori.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Medicina
Llatí
Edició
Manuscrits
Notes
AVOMO V.1. Edidit Michael R. McVaugh, et praefatione et commentariis Catalanis Anglicisque instruxit Michael R. McVaugh.
Forma part de Vilanova (1975 - <2023>), Arnaldi de Villanova Opera Medica ...

Recensions:
* Antònia Carré, Studia Lulliana, 40 (2000), 207-208.
* Antònia Carré, "L'objectiu dels metges a l'Edat Mitjana", Avui, Suplement Cultural, 13-VII-2000.
* Josep Perarnau i Espelt, Arxiu de Textos Catalans Antics, 21 (2002), 783-785.
URL
http:/​/​books.google.com/​books?id=Ve2SrXQZB6kC
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Tractatus de intentione medicorum
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).