MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4499 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-08-03
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau, Altres, BBAHLM

Vilanova, Arnau de, Alphabetum catholicorum ad inclitum dominum regem Aragonum pro filiis erudiendis in elementis catholicae fidei, Tractatus de prudentia catholicorum scolarium, curante Josep Perarnau, adiuvante Marcel Coromines, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans - Facultat de Teologia de Catalunya - Scuola Superiore di Studi Medievali e Francescani (Corpus Scriptorum Cataloniae, Series A: Scriptores. Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia, 4), 2007, 253 pp.

Resum
Aquest volum de les AVOThO Vilanova (2004-), Arnaldi de Villanova Opera ... inclou l'edició crítica dels dos opuscles esmentats al títol, amb doble aparat de variants i de fonts, glossari complet i introducció; es publiquen en apèndix les versions toscana i castellana de l'Alphabetum.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Religió - Teologia cristiana
Educació
Religió - Catecisme
Edició
Llatí
Notes
Recensions:
* J. Mensa Valls, a Arxiu de Textos Catalans Antics, 27 (2008), 563-567, en accés lliure a http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000059 ...
* J. Mensa Valls, a Enrahonar, 42 (2009), 165-175, en accés lliure a http:/​/​ddd.uab.cat/​pub/​enrahonar/​0211402Xn42p165.pdf
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Alphabetum catholicorum sive de elementis catholicae fidei
2.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Tractatus de prudentia catholicorum scolarium
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).