MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4481 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-11-06
Bases de dades: Sciència.cat

Llull, Ramon, Doctrina pueril; Libre del orde de cavalleria; Libre de clerecia; Art de confessió, transcripció directa ab pròlech, variants y notes bibliogràfiques den Mateu Obrador y Bennàssar, Palma, Comissió Editora Lul·liana (Obres originals del Il·luminat Doctor Mestre Ramon Llull, 1), 1906, xli + 475 pp.

Resum
Conté:
* Doctrina pueril, en català (pp. 1-199)
* Llibre de l'orde de cavalleria, en català (pp. 201-247), trad. francesa (pp. 249-291)
* Libre de clerecia, en català (pp. 293-386), trad. francesa (pp. 295-384)
* Art de confessió (pp. 387-410)
* Doctrina pueril, fragments en occità (pp. 413-416), llatí (pp. 416-418) i castellà (pp. 421-423 i 424-427 i 427-429)
* Epístola a Guillem Caçador, bisbe de Barcelona (pp. 444-447)
Matèries
Llull, Ramon
Edició
Català
Lul·lisme
Educació
Cavalleria
Religió - Espiritualitat
Notes
Notícia bibliogràfica a Bulbena i Tosell (1915), Assaig de bibliografia ..., p. 25.
Reimpr. facs.: Palma, Miquel Font, 1986.
URL
http:/​/​www.archive.org/​stream/​obresderamonlull01llul
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).