MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4451 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-07-10
Bases de dades: Sciència.cat

Ferragud Domingo, Carmel, Medicina per a un nou regne: el paper de la medicina i els seus practicants en la construcció del regne de València (s. XIII), Alzira, Bromera (Textures, 17), 2008, 240 pp.

Resum
La figura del rei Jaume I el Conqueridor és ben coneguda, però poques vegades s'ha abordat el seu paper fonamental a l'hora d'instaurar les primeres polítiques sanitàries. La medicina, en ple segle xiii, estava experimentant una transformació cabdal que marcaria el seu esdevenir durant tota la baixa edat mitjana. El rei Jaume va instaurar progressivament un model de metge vinculat a la universitat, i, alhora, va afavorir l'establiment d'un bon nombre de practicants de la medicina a les nostres terres, acabades de conquerir. A més, va crear les primeres institucions dedicades a vetlar per la salut pública de la naixent societat valenciana.
Matèries
Història de la medicina
Notes
Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2008.
Informació de l'editor
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).