MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4384 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-10-19
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Siraisi, Nancy G., Avicenna in Renaissance Italy: the Canon and medical teaching in Italian universities after 1500, Princeton, Princeton University Press, 1987, xii + 410 pp.

Resum
El Canon d'Avicenna i el seu paper en l'ensenyament de la medicina a les universitats durant l'Edat Moderna, focalitzat en l'exemple d'Itàlia. També en comenta versions en vulgar i en hebreu (pp. 47-48), tot i que no cita la catalana.
Matèries
Història de la medicina
Universitats i ensenyament
Notes
Recensions:
* R. French, a Medical History, 32(4) (1988), 465, en lliure accés a http:/​/​www.pubmedcentral.nih.gov/​picrender.fcgi?art ...
* J. Scarborough, a Journal of the History of Medicine and Allied Sciences, 43(4) (1988), 479-481.
* P. G. Sobol, a Renaissance Quarterly, 42 (1989), 828–830.
* L. García Ballester, a Dynamis, 10 (1990), 337-339, en accés lliure http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Dynamis/​article/​view/​ ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).