MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4356 (19 / April / 2025)

Darrera modificació: 2014-02-15
Bases de dades: Sciència.cat

Samsó, Julio, Las ciencias de los antiguos en al-Andalus, Almeria, Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes (Estudios andalusíes, 4), 2011, 610 pp.

Resum
Las ciencias de los antiguos en al-Andalus, que apareció en 1992, es la primera síntesis existente en torno a la aportación andalusí a la historia de las ciencias exactas y físico-naturales. El libro se centra en las aportaciones científicas propias desarrolladas en la parte de la Península Ibérica sometida al dominio político y cultural de la civilización arabo-islámica, y deja en segundo plano el papel de transmisión a las universidades europeas que también cumplió al-Andalus a través de las traducciones del árabe al latín. Esta segunda edición pretende actualizar la publicación anterior mediante un largo apéndice que incluye la bibliografía aparecida durante los veinte últimos años, así como extensos comentarios en los que se ponen de relieve las modificaciones que la investigación reciente ha introducido en la síntesis original.

Índice:
* Prólogo a la segunda edición
* Ciencia árabe y ciencia isidoriana (711-821)
* La orientalización de la ciencia andalusí (821-1031)
* Las ciencias exactas en el Siglo de Oro (1031-1086)
* Las ciencias aplicadas en el Siglo de Oro (1031-1086)
* El siglo de los filósofos (1086-1232)
* La larga agonía de la ciencia en la Granada nazarí (1232-1492)
Matèries
Història de la ciència
Arabisme
Àrab
Notes
Ed. original: Madrid, Mapfre, 1992.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).