MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4306 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-12-11
Bases de dades: Sciència.cat

Prévot, Brigitte - Ribémont, Bernard, Le cheval en France au Moyen Âge. Sa place dans le monde médiéval; sa médecine; l'exemple d'un traité vétérinaire du XIVe siècle, la Cirurgie des chevaux, Orléans - Caen, Paradigme (Medievalia), 1994, 522 pp.

Resum
Romans de chevalerie, chansons de geste, ouvrages didactiques ; le cheval est partout. Signe et moyen de la puissance, cause de dépenses et source de richesse, il est l'objet de soins attentifs. L'ouvrage est organisé en trois parties : le cheval et les réalités socio-économiques ; le cheval dans la littérature ; le cheval et ses médecines. "La Cirurgie des chevaux", premier traité (XIVe siècle) en français de médecine équine – jusqu'alors inédit – y figure avec notes et glossaire.

Table des matières:
* Introduction
* 1. Le cheval dans son contexte socio-économique
Introduction -- Le cheval dans l'échange -- Le cheval au travail – L'élevage du cheval -- Le cheval et son équipement -- Conclusion
* II. Le cheval «écrit»: quelques regards
Introduction -- Le vocabulaire -- Le cheval littéraire -- Un cheval « didactique»: le cheval des encyclopédistes -- Littérature et encyclopédisme -- Conclusion
* III. La médecine du cheval
L'hippiatrie au Moyen Age -- Édition du ms BN., fr. 2001 la Cirurgie des chevaux -- Glossaire de la Cirurgie des chevaux
* Annexes
Annexe 1: Partie consacrée au cheval dans l'Opus ruralium commodorum de Pierre de Crescens (texte latin ct traduction) -- Annexe 2: Partie consacrée au cheval dans la traduction de Jean Corbechon du De proprietatibus rerum de Barthélemi l'Anglais -- Annexe 3: Traduction en français de la partie de equo du De animalibus d'Albert le Grand
* Repères bibliographiques
* Table des illustrations
Matèries
Història de la veterinària
Veterinària - Menescalia
Notes
La Cirurgie des chevaux és un compendi anònim fet a partir d'una traducció parcial de la part sobre el cavalls del De animalibus d'Albert el Gran (d'on es descarten, segurament de manera intencionada tot i que els autors ho neguen, les explicacions hipològiques i enciclopèdiques i es reordena el material restant = c. 1-7 i 60-84) i de fonts desconegudes (c. 8-59, molt més directes), molt probablement provinents de l'experiència pràctica, tot i que els autors ho neguen (veg. "Les sources", pp. 353-354).
Conté edicions de
1.Díez, Manuel (1381/1382 – 1443), Livre de chevalz, Traductor: Anònim, 343-344 (pròleg del 'Llibre de cavalls' a partir del ms. BnF Fr. 2002, ff. 1r-2r)
2.Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256), La mareschaulcie de chevaulx, p. 338. Fragmentària.
Observacions: Ed. del capítol Des vives (BnF Fr. 25341, c. 1300)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).