MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4292 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-12-07
Bases de dades: Sciència.cat

Perarnau i Espelt, Josep, "Què és la Cigonina", Arxiu de Textos Catalans Antics, 6 (1987), 304-306.

Resum
La Cigonina (Lectura in quartum librum Decretalium), de Jaume Sitjó (ant. Cigó), no és un tractat de nigromància, com s'havia suposat. És un comentari de dret canònic al llibre quart de les Decretals de Gregori el Gran (De frigidis et maleficiatis et impotentia coeundi), probablement originat en l'ensenyament universitari de l'autor a Lleida; tracta de com afrontar els casos d'impotència masculina suposadament causats per maleficis, amb recurs a la medicina (Constantí, Pantegni).
Matèries
Dret - Legislació
Màgia - Nigromància
Màgia - Fetilleria
Notes
Publicat en el recull Perarnau i Espelt (1987), "Tres notes entorn de la ..."
Completat a Perarnau i Espelt (1996), "Finalment, la Cigonina i la ..."
URL
http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000158 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).