MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4272 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2016-06-05
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Paniagua, Juan Antonio, El Maestro Arnau de Vilanova, médico, València, Cátedra e Instituto de Historia de la Medicina (Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, Serie A, Monografías, 8), 1969, 92 pp. + 6 làm.

Resum
La més important contribució de l'autor a la comprensió de l'obra mèdica d'Arnau de Vilanova.

Sumari:
* Un médico medieval de su tiempo
* Proyección de la obra científica del maestro Arnau de Vilanova
* La obra de Montpellier
* La obra científica restante
* Ojeada sobre el conjunto de la obra médica de Arnau de Vilanova
Matèries
Vilanova, Arnau de
Medicina
Biografia
Notes
2a ed. corr. dins Paniagua (1994), Studia arnaldiana: trabajos en ..., I, pp. 49-144 [=1-93].
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).