MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4240 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-06-06
Bases de dades: Sciència.cat

Millàs i Vallicrosa, Josep Maria, "Sobre el oftalmólogo hispanoárabe Alcoatí", dins: Millàs i Vallicrosa, Josep Maria, Nuevos estudios sobre historia de la ciencia española, Barcelona, CSIC: Instituto "Luis Vives" de Filosofía, Sección de Historia de la Filosofía Española - Asociación para la Historia de la Ciencia Española (Estudios, 7), 1960, pp. 211-219.

Resum
La Congregatio sive liber de oculis d'Alcoatí no és un text escrit originàriament en llatí, com es creia, sinó que la versió llatina és una traducció de l'àrab. L'autor no era cristià, per contra del que opinaren Pansier i Sarton, sinó musulmà, probablement d'origen visigot. Tracta també el tema de la data de composició.
Matèries
Medicina - Oftalmologia
Arabisme
Biografia
Notes
Versió revisada d'un text publicat anteriorment en apèndix a Pansier (1956), Breve conspecto de la ..., pp. 47-55.
Reimpr. dins Sezgin (1996), Alcoatim ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).