MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4228 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-11-16
Bases de dades: Sciència.cat

Mesquida i Cantallops, Joan-Antoni, La Pràtica mercantívol de Joan Ventallol: estudi lingüístic i edició d'un text matemàtic del segle XVI, Tesi doctoral de la Universitat de les Illes Balears, 1996.

Resum
Esta tesis es un estudio lingüístico y la transcripción moderna de un texto aritmético del siglo XVI en lengua catalana. El objetivo principal es analizar un texto representativo de la lingüística de especialidad escrito durante la época moderna en Mallorca. Se trata de la Pràtica mercantivol de Joan Ventallol, publicada en Lyon en el año 1521. Es considerado como el segundo libro de matemáticas impreso que se conoce escrito en catalán. En el apartado introductorio intentamos demostrar que es una obra totalmente inmersa en la tradición matemática que, desde los griegos se fue transmitiendo por toda Europa. Tuvo una notable influencia, lo cual se demuestra por la traducción castellana que Joan Baptista Tolrà publicó en el año 1619. Con el estudio lingüístico podemos ver que los recursos que utiliza el autor conservan aun un cierto aire de la lengua latina originaria, aunque sigue en general las pautas del estandar cancilleresco. Las influencias lingüísticas externas son mínimas. La terminología utilizada demuestra la riqueza léxica en la propia lengua.
Matèries
Aritmètica i geometria
Català
Impremta
Edició
Anàlisi lingüística
Lèxic
Notes
Dir.: Joan Miralles (UIB).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=172896
Conté edicions de
1.Ventallol, Joan (fl. s. XV ex. - XVI in.), Pràtica mercantívol
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València