MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4226 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-06-24
Bases de dades: Sciència.cat

Caulhiaco, Guigonis de (Chauliac, Guy de), Inventarium sive Chirurgia Magna, edited by Michael R. McVaugh; commentary by Michael R. McVaugh and †Margaret S. Ogden, Leiden - Nova York - Colònia, E. J. Brill (Studies in Ancient Medicine, 14), 1996 - 1997, 2 vols.

Resum
The first of these volumes offers a text of the last and greatest surgical encyclopedia of the Middle Ages (1363); the second analyzes its construction from earlier sources. The text itself covers anatomy and the treatment of wounds, ulcers, fractures, dislocations, and a variety of other conditions and diseases, including not just surgical but medical procedures, which it discusses within a broad framework of medical (physiological and pathological) learning. In the commentary volume, the author's more than 3000 references to older medical authorities are traced to their sources and their use is discussed. Together, the volumes illuminate the culmination of medieval surgery and its techniques in an academic setting and furnish a kind of chrestomathy of the whole range of literature known and cited in medieval medical faculties.

Contents:
* 1. Text, xviii + 486 pp.
* 2. Commentary, vi + 438 pp.
Matèries
Medicina - Cirurgia i anatomia
Edició
Llatí
Notes
Informació de l'editor (I)
Informació de l'editor (II)
Conté edicions de
1.Chaulhac, Guiu de (c. 1298 – 1368), Inventarium sive collectorium in parte chirurgicali medicinae
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).