MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4207 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-01-15
Bases de dades: Sciència.cat

Magdalena Nom de Déu, José Ramón, Un glosario hebraico aljamiado trilingüe y doce «aqrabadin» de origen catalán (siglo XV), edición, introducción y notas de —, Barcelona, Universitat de Barcelona (Judeolenguas marginales en Sefarad antes de 1492: Textos, 2-3), 1994, [80] pp.

Resum
Edita parcialment (ometent la columna de comentaris) una de les dues llistes de sinònims de medicaments simples, que presenta els termes en l'ordre àrab/català/llatí, del ms. de la National Library of Israel (òlim Jewish National and University Library) de Jerusalem, Heb. 8º85, ff. 79r-108v, de les quals ja havia donat notícia i n'havia publicat extrets Peri (1960), "Un glosario médico-botanico en ..." (pp. 1-34), i es reimprimeix parcialment (sense el facsímil i el glossari) en apèndix l'edició del petit recull de receptes mèdiques (anomenades 'aqrābāḏīn' pels autors) que havia estat publicat per Olmo Lete - Magdalena Nom de Déu (1980), "Documento hebreo-catalán de ..." (pp. 36-40).
Matèries
Medicina - Farmacologia
Lèxic
Hebreu
Català
Aljamia
Àrab
Llatí
Conté edicions de
1.Anònim, Sinònims trilingües dels medicaments simples (NLI A), pp. 4-34. Fragmentària.
Observacions: Transcripció del text hebreu i transliteració a l'alfabet llatí en pàgines oposades. Omet la quarta columna ('la natura').
2.Anònim, Receptari judeocatalà (ACA), pp. 38a-40a
Conté traduccions de
1.Anònim, Receptari judeocatalà (ACA) [castellà], pp. 38b-40b
Observacions: Manté transliterades a l'alfabet llatí les paraules en català de l'original, en rodona
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).