MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4116 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2022-03-22
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

García Font, Juan, Historia de la Alquimia en España, Madrid, Editora Nacional (Ritmo Universitario), 1976, 341 pp.

Resum
Historia de la Alquimia en España no solo nos ofrece una visión del conjunto sobre épocas y mentalidades, sino que persigue el detalle significativo, el documento casi olvidado, la conexión esclarecedora que permite relacionar, desde una curiosa perspectiva, fenómenos que cada vez van atrayendo más la atención del lector culto.
Matèries
Alquímia
Religió - Espiritualitat
Història de la ciència
Simbologia
Llull, Ramon
Vilanova, Arnau de
Eiximenis, Francesc
Notes
Reimpr.: Barcelona, MRA, 1995.
Trad. fr.: Histoire de l'alchimie en Espagne, París, Dervy, 1980.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).