MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib4058 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2019-01-20
Bases de dades: Sciència.cat

Chabás Bergón, Josep (ed.), L'Astronomia de Jacob ben David Bonjorn, amb la col·laboració d'Antoni Roca i Rosell i de Xavier Rodríguez i Gil, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans (Arxius de les seccions de ciències: Secció de Ciència i Tecnologia, 104), 1992, 272 pp.

Resum
Estudi analític i acurat, amb l'edició dels originals català i llatí, de l'obra de Jacob ben David Bonjorn, reconegut astrònom que va treballar a la cort de Pere el Cerimoniós. Va néixer a Girona, cap al 1330, fill d'una dama de la bona societat jueva gironina, N'Ester Caravita. El seu pare fou un gran erudit, també astrònom reial: David Bonjorn de Barri, jueu de Perpinyà. Amb l'obra Cànons i taules astronòmiques, un càlcul dels eclipsis de Lluna i de Sol per al període 1361-1391, Jacob ben David Bonjorn féu aportacions clau a l'astronomia del seu temps. Actualment, és un element important per aprofundir en l'estudi de la ciència de la seva època.
Matèries
Astronomia i astrologia
Traduccions
Català
Edició
Jueus
URL
https:/​/​books.google.es/​books?id=YIQJ9VmCB_4C​&lpg=P ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).