MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3994 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-02-01
Bases de dades: Sciència.cat

Berger, Philippe, Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento, València, Edicions Alfons el Magnànim: Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (Estudios Universitarios, 19-20), 1987, 2 vols. (588 pp.).

Resum
L'època de Germana de Foix constitueix per dir-ho d'alguna manera un moment crucial en el desenvolupament de la història de la literatura valenciana. Coincideixen en ella dos fets capitals directament relacionats amb la vida literària i que marcaren el final de l'Edat Mitjana i el Renaixement a València. El primer fou la introducció i el desenvolupament de la impremta, les conseqüències del qual són evidents en el plànol de la difusió d'escrits de tot tipus. El segon, específicament valencià, però relacionat no obstant amb el primer, revestia d'una importància considerable, no sols per la transformació profunda que suposava, sinó també per la duració que anava a tenir, donat que els seus efectes encara són notoris en els nostres dies: es tracta de la substitució del valencià pel castellà com a principal llengua literària. L'examen de diverses fonts ha permès reunir una documentació, en gran part inèdita, gràcies a la qual s'ha pogut seguir, a través de les seues etapes successives, i en el marc particular de València en l'època del Renaixement, el fenomen complex de la vida literària. En el primer volum l'autor dirigeix la seua atenció a les circumstàncies en les que tant els impressors com els editors van poder exercir les seues activitats a València. El llibre, com objecte material, representa sovint la primera manifestació tangible d'una creació literària. Per això, l'estudi de la seua fabricació pot perfectament constituir l'etapa inicial d'una reflexió que volgués arribar a desembullar un poc el cabdell de les complexes relacions existents entre tot autor i el seu públic. Després d'estudiar en el primer volum d'aquesta obra el procés d'edició en la València renaixentista -amb les complexes implicacions que comportava- l'autor consagra el segon volum a l'anàlisi de les diverses facetes de la difusió. ja que, una vegada sortit de premsa, el llibre comença la seva existència en les prestatgeries del llibreter, existència més o menys breu que potser faci d'ell el centre d'interès d'un públic important. En aquest punt és on la creació i la circulació de les obres es creuen. L'existència de cenacles literaris, i el seu eventual dinamisme, pot contribuir a fer més activa la "producció" intel·lectual; però al mateix temps no poden deixar d'influir en ella, i, en ocasions, de modificar-la sensiblement. L'acolliment reservat a tal o altra obra en determinats mitjans pesarà no només sobre l'elecció de futurs temes, sinó també, a València, sobre l'elecció de la llengua en la qual aquests es tractaran. L'estudi de les manifestacions de la lectura, en les diferents capes socials, ens mostra que, al cap de la cadena, concorren tant el gran públic com els afeccionats il·lustrats -d'una manera més o menys conscient- a l'elaboració del "producte" que els és proposat, sense que hagin estat consultats explícitament. La creació literària, el llibre i la lectura estan imbricats inextricablement.
Matèries
Història del llibre
Biblioteques
Documentació
Lectura i escriptura
Notes
Informació de l'editor
Publicació, en trad. esp. (Amparo Balanzá Pérez), de Berger (1983), Livre et lecture à Valence à ...
Recensions:
* Iñaki Lafuente, a Afers, 5/6 (1987), 621-632.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).