MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3976 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2009-06-29
Bases de dades: Sciència.cat

Batlle i Prats, Lluís, La cultura a Girona de l’Edat Mitjana al Renaixement, Girona, Institut d’Estudis Gironins (Col·lecció de monografies de l'Institut d'Estudis Gironins, 7), 1979, xv + 339 + [18] pp., il.

Resum
Reimpressió de treballs de l'autor:
* Batlle i Prats (1936), "El Capítol de Girona i els ..." (pp. 2-14)
* Batlle i Prats (1947), "Estudiantes gerundenses en los ..." (pp. 16-63)
* Batlle i Prats (1932), "Inventari dels llibres de ..." (pp. 66-85)
* Batlle i Prats (1947), La Biblioteca de la Catedral de ... (pp. 87-231)
* Batlle i Prats (1966), "Noticias de libros de la Catedral ..." (pp. 234-247)
* Batlle i Prats (1969), "Noticias de libros antiguos de ..." (pp. 250-279)
* La Escuela de la Catedral (pp. 281-309) [inèdit]
* Batlle i Prats (1947), "Nota documental para la ..." (pp. 312-314)
* Batlle i Prats (1974), "Más datos sobre la imprenta ..." (pp. 316-333)
Matèries
Història de la cultura
Història del llibre
Biblioteques
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).