MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3950 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2012-05-08
Bases de dades: Sciència.cat

Arrizabalaga, Jon, "La Peste Negra de 1348: los orígenes de la construcción como enfermedad de una calamidad social", Dynamis, 11 (1991), 73-117.

Resum
En este trabajo se estudia cómo percibieron los médicos prácticos universitarios del Mediterráneo latino la llamada Peste Negra de 1348, y en qué medida iniciaron la construcción como entidad morbosa, de esta calamidad social. Para ello se han analizado seis de las obras médicas más significativas escritas sobre la peste en las fechas de la epidemia, cuyos autores fueron: Jacme d'Agramont, Gentile da Foligno, Giovanni da Penna, Alfonso de Córdoba, un anónimo (práctico de Montpelller) y el Colegio de doctores de la facultad de medicina de París.

Sumario: 1.- Introducción. 2.- E1 verdadero nombre y naturaleza de una nueva calamidad. 3.- Las causas de la Peste Negra. 3.1.- La Peste Negra, un castigo de Dios? 3.2.- Causas naturales: celestes y terrestres. 3.3.- Causas artificiales. 3.4.- La causa inmediata y la difusión de la peste. 4.- Los signos de la peste. 5.- Los efectos. 6.- Conclusiones.
Matèries
Medicina - Pesta i altres malalties
Societat
URL
http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Dynamis/​article/​view/​ ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).