MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3881 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2009-05-04
Bases de dades: Sciència.cat

Arrizabalaga, Jon, "The World of Iberian converso practitioners, from Lluís Alcanyís to Isaac Cardoso", dins: Navarro, Víctor - Eamon, William (eds.), Más allá de la Leyenda Negra: España y la Revolución Científica / Beyond the Black Legend: Spain and the Scientific Revolution, València, Universitat de València - CSIC, 2007, pp. 307-322.

Resum
Between the mid-fifteenth and the late seventeenth century, the fortunes of the Jewish minority in the Iberian kingdoms went through many great difficulties which would to a great extent determine the further history of this minority. This article is intended to portray the sociological profile and the intellectual world of sixteenth- and seventeenth-century Iberian Jewish practitioners. Additionally, some historiographical considerations on this topic are provided, and the major features which shaped the early-modern Iberian legal-politic context with respect to the converso physicians, are pointed out.
Matèries
Història de la medicina
Jueus
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10261/​7687
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).