MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3858 (25 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-01-05
Bases de dades: Sciència.cat

Pujades i Bataller, Ramon J., La carta de Gabriel de Vallseca de 1439: estudi i edició, Barcelona, Lumen Artis - Govern de les Illes Balears - Institut d'Estudis Catalans - Biblioteca de Catalunya, 2009, 358 pp. + 1 f. pleg. + facs. carta de 75 x 112 cm en estoig.

Resum
Edició facsímil i estudi de la carta nàutica de Gabriel de Vallseca (1439), l'única carta nàutica medieval ibèrica que es conserva a l'Estat Espanyol (Biblioteca de Catalunya, en dipòsit al Museu Marítim de Barcelona des de 1941).

Obra realitzada pel cartògraf més important de la primera meitat del segle XV, el barceloní Gabriel de Vallseca, que es va formar com a pintor en algun dels tallers de la ciutat comtal. Posteriorment va marxar a la ciutat de Mallorca, on va establir definitivament el seu taller. Vallseca, va ser el continuador de l’anomenada escola mallorquina, de la que també formaren part el jueu Cresques Abraham i el cristià Guillem Soler. Les llegendes que figuren a les seves cartes estan redactades en català, atès que era la llengua que millor dominava. Aquest jueu convers va ser apadrinat en la seva conversió al cristianisme pel conegut jurista Joan de Vallseca, assessor del rei Joan I. La família dels Vallseca van participar d’una manera directa en el grup de prohoms barcelonins que tractaren de frenar l’avalot popular que acabà amb la jueria de Barcelona. Aquest mapamundi conté un espai geogràfic molt ampli, des d’Escandinàvia fins al Turquestan. Està decorada amb miniatura gòtica catalana del segle XV d’excepcional qualitat i gran presència d’or. Inclou informació sobre els coneixements de l’època referents a la geografia física (orografia, hidrografia, etc.), la geografia biològica (flora, fauna) i la geografia política (anotacions de monarques de diversos regnes, costums i fets històrics significatius, etc.). La representació orogràfica més important a la cartografia mallorquina és la serralada de l’Atles que a les cartes apareix amb dues denominacions: Montis Claris per als cristians i Carena per als àrabs. El continent africà és on es concentren els elements ornamentals més espectaculars i els coneixements geogràfics. Al llarg de la conca del Riu de l’Or, s’alineen les figures i les llegendes de diversos reis africans, la representació dels quals combina atributs occidentals i àrabs. La Mar Roja, inclou una referència gràfica a la travessa dels israelians mitjançant una estreta franja sense acolorir, amb la llegenda: “Aquesta mar s’anomena la Mar Roga. Heu de saber, però, que la mar no és roja, sinó que el fons és d’aquell color”.

Al 1480, Amerigo Vespucci la va adquirir per 130 ducats d’or, això significa que va pagar entre 2.000 i 2.800 sous barcelonesos de l’època. Al 1838, l’escriptora francesa, George Sand i Frederic Chopin, protagonitzaren un divertit episodi a Mallorca, a casa d’un dels últims propietaris de l’obra: el comte de Montenegro. L’anècdota del vessament del tinter, esdevinguda a la biblioteca del comte, va ser narrada per l’escriptora francesa al seu llibre de memòries Un hiver à Majorque de la següent manera: “Érem en aquella mateixa biblioteca de Montenegro i el capellà desenrotllava davant nostre aquella mateixa carta nàutica, aquell monument tan preciós i tan insòlit, pel qual Amerigo Vespucci va pagar 130 ducats d’or ¡i Déu sap quants, aquell amant de les antiguitats, el cardenal Despuig! [...] quan a un dels quaranta o cinquanta criats de la casa se li acudí de col·locar un tinter de suro en una de les puntes del pergamí per aguantar-lo obert sobre la taula. El tinter era ple, i ple fins dalt! El pergamí, acostumat a estar cargolat, i potser en aquell instant empès per algun esperit maligne, va fer un esforç, un cruixit, un bot i s’enrotllà emportant-se el tinter, que desaparegué dintre el tub [...] el capellà quedà me pàl·lid que el pergamí...”.

Sumari:
* Els mapes medievals: de tresos de monestirs a instruments mariners
* Les cartes portolanes o els primers mapes realistes del món occidental
* Els precedents immediats de Vallseca: els altres cartògrafs mallorquins de la primera meitat del segle XV
* Gabriel de Vallseca: la vida i l'obra d'un cartògraf mallorquí d'ascendència jueva
* Bibliografia
* La toponímia
* Les llegendes
* Crèdits fotogràfics
* Traducción castellana
* English translation
Matèries
Geografia i viatges
Tècniques - Nàutica
Facsímil
Notes
Fitxa de l'editor: http:/​/​www.lumenartis.net/​index.php?main_page=produ ...
Edició de 950 exemplars numerats.
Conté edicions de
1.Vallseca, Gabriel de (fl. 1408 – 1467), [Cartes nàutiques]
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).