MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3822 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-08-29
Bases de dades: Sciència.cat

Rodríguez Guerrero, José, "Desarrollo y madurez del concepto de quintaesencia alquímica en la Europa medieval (s. XII-XIV)", Azogue: Revista Electrónica Dedicada al Estudio Histórico Crítico de la Alquimia, 5 (2002 - 2007), 30-56.

Resum
The quintessence was a key element in late medieval alchemy. I will discuss the origin of the concept from its vague beginnings in the 13th Century, well summarized by Restoro d'Arezzo (ca.1282), to the critical meeting in the early 14th century. I will focus my research on a less-known text by Ortholan of Paris, entitled Liber super textum hermetis (pre.1325). It consists of two sections. The first is a guide to elaborate a pure quintessence or “Stone of Life”, obtained by distillation and rectification of wine. Ortholan thought of alcohol as the quintessence almost a quarter of century before John of Rupescissa's book De quinta essentia. The second section of the Liber super textum hermetis is a popular commentary on the Emerald Tablet that usually circulated as an independent work. It defines quintessence as the first of all things created by God, the pure element of which the cosmos was made.
Matèries
Alquímia
Medicina - Farmacologia
URL
http:/​/​www.revistaazogue.com/​Azogue5-3.pdf
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).