MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib37627 (24 / October / 2026)

Darrera modificació: 2026-10-24
Bases de dades: Sciència.cat

Cruselles, José María; Cruselles, Enrique; Bordes, José, "La construction de la mácula. L'Inquisition de Valence et l'élaboration des généalogies judéoconverses (1505-1507)", dins: La «pureté de sang» en Espagne. Du lignage à la «race», Paris, Presses de l'Université de Paris-Sorbonne, 2011, 163-184.

Resum
Durant les premieres années du XVIc siecle, apres presque vingt-cinq ans de fonctionnement a Valence, le tribunal du Saint-Office de l'Inquisition entreprit de recenser les judéoconvers qui habitaient la ville. A cette fin, les chefs de famille vinrent décliner leur identité ainsi que celle de leurs parents et enfants, et les déclarations-qui constituent un recensement ordonné par paroisses et maisons furent ainsi couchées sur quelques feuillets de papier dont la reliure sommaire n'est pas sans rappeler celle d' autres instruments administratifs, index et mémorandums, qui remplissaient les archives du tribunal.
Matèries
Conversos
Història de la medicina
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).