MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3731 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2012-03-10
Bases de dades: Sciència.cat

Arrizabalaga, Jon, "El Consilium de modorrilla (Roma y Salamanca, 1505): una aportación nosográfica de Gaspar Torrella", Dynamis, 5-6 (1985 - 1986), 59-94.

Resum
Pese a la imagen historiográfica habitualmente circulante, la figura médica de Gaspar Torrella (ca. 1452-ca. 1520) no se agota en su producción sifilográfica. Por más que sea ésta su aportación más notable, no puede olvidarse que entre los años 1497 y 1507 el valenciano Torrella publicó, junto a los dos textos consagrados al estudio del "mal francés", cuatro más en los que se abordan otros tantos temas médicos. Tres de ellos, precisamente los de impresión más tardía -un Consilium de peste, un Regimen sanitatis y un Judicium astrologicum- se insertan dentro de géneros de gran tradición dentro de la literatura médica de la Baja Edad Media latina. El cuarto escrito -un Consilium acerca de una afección supuestamente novedosa llamada "modorrilla" refleja, en cambio, la preocupación del autor, tan propia de su tiempo y ya puesta de manifiesto años atrás en sus dos obras relativas al morbus gallicus, por la nosografía de las denominadas "nuevas enfermedades". Precisamente es objeto del presente trabajo el estudio de este último texto que quiere ser descripción y remedio de una afección ignota.
Matèries
Medicina - Pesta i altres malalties
Fonts
Llatí
URL
http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Dynamis/​article/​view/​ ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).