MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3726 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-02-09
Bases de dades: Sciència.cat

Feliu, Eduard - Arrizabalaga, Jon, "El pròleg de Semtov ben Issac, el Tortosí, a la seva traducció hebrea del Taṣrīf d'Abū-l-Qāsim al-Zahrawī", Tamid, 3 (2001), 65-95.

Resum
Aquest pròleg, del qual es dóna la traducció catalana completa i anotada, ens forneix algunes dades biogràfiques sobre el traductor i ens acosta al món de les preocupacions intel·lectuals que se suscitaven entre les elits mèdiques de les comunitats jueves de la Mediterrània llatina a mitjan segle XIII. Semtov es queixa que els jueus de Provença es posaven en mans de metges cristians contravenint així, per necessitats del moment, a les admonicions dels antics mestres del Talmud. Les paraules de Semtov revelen el moviment de traducció d'obres mèdiques àrabs a l'hebreu, afavorit per la creixent maduresa de l'hebreu com a llengua de coneixement científic al llarg del segle XIII i reflecteix tant la fascinació dels metges jueus per la medicina àrab com llur progressiva pèrdua del coneixement de la llengua àrab. La moral mèdica de Semtov beu en dues fonts: en el jurament hipocràtic i en la tradició bíblica manifestada en la Torà.
Matèries
Medicina - Enciclopedisme mèdic
Traduccions
Hebreu
Astronomia i astrologia
Àrab
Arabisme
Història de la medicina
Notes
A partir del text hebreu editat per Muntner (1957), "R. Shem Tob ben Isaac of Tortosa ..."
URL
http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000007 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).