MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3720 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-10-10
Bases de dades: Sciència.cat

Jacquart, Danielle, "Islamic Pharmacology in the Middle Ages: Theories and Substances", European Review, 16 (2008), 219-227.

Resum
From the ninth to the 13th century, numerous works on pharmacology were written in Arabic in Eastern as well as in Western parts of the Islamic world. Starting from Galen and Dioscorides, the Islamic authors greatly improved on the Greek heritage. Among the theories they developed, two major trends stand out. The first trend emphasized medicinal degrees of primary qualities, and thus could lead to the promotion of mathematical rules. The second trend, on the contrary, focused on ‘the whole form' of the substances, and opened the way to an experimental approach. Both these trends will continue in European pharmacology up to the Modern period.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Arabisme
Àrab
URL
https:/​/​www.academia.edu/​76406060/​Islamic_Pharmacol ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).