MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib37147 (01 / June / 2026)

Darrera modificació: 2026-05-05
Bases de dades: Sciència.cat

Ferragud, Carmel - Nebot, Ignacio, "El cercle lul·lista de la València del segle XIV i inicis del XV: assaig de reconstrucció biogràfica dels seus integrants i les seues relacions", dins: Peirats, Anna (ed.), Edición y recepción de la literatura devocional en la Europa de la Edad Media y el Renacimiento: tradición, transmisión y espiritualidad, València, Tirant Humanidades, 2026, pp. 339-391.

Resum
El artículo estudia el contexto del lulismo valenciano de los siglos XIV y XV, un grupo muy cohesionado, del que formaron parte el clérigo Antoni Riera y los médicos Pere Figuerola y Pere Gironès (o Geronès), que resistió la persecución del inquisidor Nicolau Eimeric. El estudio detalla la trayectoria de Antoni Riera, que pasó de estudiante lulista perseguido a clérigo bien posicionado, consejero y confesor de la reina María de Castilla. Riera actuó como procurador para gestionar el legado del franciscano Francesc Eiximenis, a quien el inquisidor Eimeric también había asociado con las ideas del lulismo y del eremitismo. [A partir de la presentació del volum].
Matèries
Història de la medicina
Lul·lisme
Biografia
Eiximenis, Francesc
Eimeric, Nicolau
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).