MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib37085 (01 / June / 2026)

Darrera modificació: 2026-04-22
Bases de dades: Sciència.cat

Fery-Hue, Françoise, "Deux manières de lire Aldebrandin en latin au XVe siècle", Revue d'Histoire des Textes, n. s., 20 [=Aldebrandin plurilingue: regards croisés sur les traductions médiévales d'un régime de santé à succès (XIVe-XVIe siècle), ed. Maaike van der Lugt & Michele Bellotti] (2025), 29-48.

Resum
Deux manuscrits témoignent aujourd'hui de la traduction du Régime du corps d'Aldebrandin en latin au XVe siècle. Tout oppose la version d'Oxford, Bodleian Library, Canon. Misc. 388 (f. 1ra-38rb), version complète transcrite en Italie du Nord ou en France méridionale dans la première moitié du XVe siècle, et celle de Paris, BNF, lat. 10240 (f. 1ra- 44va), version incomplète et interpolée, copiée dans le troisième quart du XVe siècle dans les pays rhénans. Le texte d'Oxford, fidèle au Régime du corps français et agréable à lire dans une copie très soignée, et celui de Paris, peu structuré, dense et lourd, qui offre force digressions et développements, reflètent deux lectures complètement différentes du traité d'Aldebrandin.
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
Traduccions
Llatí
URL
https:/​/​doi.org/​10.1484/​J.RHT.5.150750
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).