MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib37049 (17 / April / 2026)

Darrera modificació: 2026-04-14
Bases de dades: Sciència.cat

Roebert, Sebastian, Die Königin im Zentrum der Macht: Reginale Herrschaft in der Krone Aragón am Beispiel Eleonores von Sizilien (1349-1375), Berlín - Boston, Walter de Gruyter, 2020, xvi + 830 pp.

Resum
This study examines the reign of Eleanor of Sicily, Queen of the Crown of Aragón (1349–1375), her impact as consors and vice-regent of Peter IV, as well as her connections with the most important social groups. An analysis of extensive sources makes it possible to demonstrate exactly how reginal rule was exercised as an essential component of the monarchy in a government system involving many members.

Contents:
* 1 Einleitung
* 2 Forschungsstand und theoretische Vorüberlegungen
* 3 Historische Rahmenbedingungen
* 4 Quellenbasis
* 5 Charakteristika der Kanzleiquellen
* 6 Das Agieren Eleonores von Sizilien als consors
* 7 Personengruppen im Umfeld der Königin
* 8 Einfluß- und Handlungsmöglichkeiten Eleonores von Sizilien
* 9 Die Koordination der Herrschaft im Spiegel der Korrespondenz
* 10 Auswertung und Schlußbetrachtung
* Anhang 1: Tabellen und Grafiken
* Anhang 2: Transkriptionen
* Anhang 3: Angehörige des reginalen Hofes
* Anhang 4: Beamte der Dotalgüter
* Anhang 5: Ernennungen der Familiaren
Matèries
Història - Política
Biografia
Dones
URL
https:/​/​doi.org/​10.1515/​9783110641493
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).