MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib37048 (17 / April / 2026)

Darrera modificació: 2026-04-14
Bases de dades: Sciència.cat

Kagay, Donald J., Elionor of Sicily (1325–1375): A Mediterranean Queen of Two Worlds, Cham, Palgrave Macmillan (The New Middle Ages), 2021, xiii + 263 pp.

Resum
Elionor of Sicily, 1325–1375: A Mediterranean Queen's Life of Family, Administration, Diplomacy, and War follows Elionor of Sicily, the third wife of the important Aragonese king, Pere III. Despite the limited amount of personal information about Elionor, the large number of Sicilian, Catalan, and Aragonese chronicles as well as the massive amount of notarial evidence drawn from eastern Spanish archives has allowed Donald Kagay to trace Elionor's extremely active life roles as a wife and mother, a queen, a frustrated sovereign, a successful administrator, a supporter of royal war, a diplomat, a feudal lord, a fervent backer of several religious orders, and an energetic builder of royal sites. Drawing from the correspondence between the queen and her husband, official papers and communiques, and a vast array of notarial documents, the book casts light on the many phases of the queen's life.

Contents:
* Chapter 1: Introduction
* Chapter 2: The Many Faces of Medieval Mediterranean Queenship
* Chapter 3: Two Realms and a Marriage
* Chapter 4: Elionor and her Departed Homeland
* Chapter 5: The Fiscal Support of Queen Elionor
* Chapter 6: Elionor of Sicily as Courtier and Administrator
* Chapter 7: Elionor of Sicily as a Wartime Leader
* Chapter 8: Elionor, A Personal Life
* Chapter 9: Elionor's Last Days
Matèries
Història - Política
Biografia
Dones
URL
https:/​/​doi.org/​10.1007/​978-3-030-71028-6
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).