MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib37047 (17 / April / 2026)

Darrera modificació: 2026-04-14
Bases de dades: Sciència.cat

Roebert, Sebastian, "El gobierno reginal en la Corona de Aragón en tiempos de Leonor de Sicilia: un elemento constituyente de la monarquía", Hispania, 85/280 (2025), 1217 (17 pp.).

Resum
En los últimos años, la vida y el reinado de Leonor de Sicilia han suscitado un gran interés entre los historiadores. Ello se debe al papel especialmente activo que desempeñó al lado de su esposo Pedro el Ceremonioso. Sus actividades como consors, así como las funciones que desempeñó en calidad de lugarteniente real pueden analizarse vívidamente a través de la extensa documentación cancilleresca conservada. Este artículo examina ambas áreas de influencia y demuestra que, a pesar de su posición subordinada, la soberana fue una compañera indispensable para su esposo.
Matèries
Història - Política
Biografia
Dones
URL
https:/​/​doi.org/​10.3989/​hispania.2025.1217
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).