MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib37045 (17 / April / 2026)

Darrera modificació: 2026-04-14
Bases de dades: Sciència.cat

Forey, Alan J., "The magistracy of Berenguer de Cardona, Aragonese provincial master of the Temple, 1291–1307", Journal of Medieval Iberian Studies, 14/2 (2022), 234-256.

Resum
Towards the end of the thirteenth century an Aragonese provincial master's duties were of an administrative, rather than a military, nature. There was no precise demarcation of responsibilities between the master and heads of convents, but the provincial master Berenguer de Cardona was much involved in the administration of Templar estates, seeking to dispose of unprofitable properties, creating an extensive lordship in northern Valencia, dealing with problems of rent arrears, and continuing the task of resettlement. Much time was also spent in defending Templar rights and privileges in disputes with the Crown, the episcopate, tenants, and others. The Order did, however, provide military service, especially in 1304, when Valencia was under threat: Berenguer displayed an aggressive attitude towards Granada. His relations with his subordinates and his superiors were marked by only minor disagreements, and for the last ten years of his magistracy he held the post of visitor in the whole Peninsula. His position also gave him a role in Aragonese politics. In 1301 he caused offence by his conduct at the Catalan Cortes, and the king unsuccessfully sought his removal from office; but for most of his magistracy his relations with Jaime II of Aragon (r. 1291–1327) were amicable.
Matèries
Església - Ordes religiosos
Biografia
URL
https:/​/​doi.org/​10.1080/​17546559.2022.2066703
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).