MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib37021 (17 / April / 2026)

Darrera modificació: 2026-04-07
Bases de dades: Sciència.cat

López Juan, Guillermo, Viure entre dues fes. Conversos i religió a València abans de la Inquisició (1391-1450), València, Institució Alfons el Magnánim (Estudis universitaris, 195), 2024, 248, ISBN 978-84-1156065-8.

Resum
El 9 de juliol del 1391, la jueria de València patí un assalt violent i els seus habitants, vora 3.000 jueus, varen ser batejats a la força. Aquell dia, nasqué una comunitat, la dels conversos, que seria perseguida a partir del 1482 arran de l'establiment de la Inquisició reial a la ciutat. Però, què va ocórrer els 90 anys que precediren l'arribada del Sant Ofici a València? Aquest estudi explora quines varen ser i com varen canviar les creences dels conversos entre el judaisme i el cristianisme durant un període en què no patiren una persecució religiosa sistemàtica. A partir d'un elenc documental variat i abundant, l'autor posa en qüestió el pressupòsit que esperonava els inquisidors i la insinceritat del cristianisme dels conversos, i analitza la dificultat de viure entre dues fes en la baixa edat mitjana.
Matèries
Jueus
Conversos
Notes
Premi València Nova d'Assaig 2024
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).