MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36970 (02 / April / 2026)

Darrera modificació: 2026-03-24
Bases de dades: Sciència.cat

Fidora, Alexander, "«Ut vulgariter loquimur»: paraules i locucions catalanes al Pugio fidei de Ramon Martí (ca. 1280)", Arxiu de Textos Catalans Antics, 36 (2025), 123-132.

Resum
El Pugio fidei de Ramon Martí es considera una obra cabdal de la polèmica antijueva. Una de les seves característiques més destacades és l'ús de fonts àrabs i, en particular, hebrees i aramees que el dominic català cita tant en el seu original com en traducció llatina, proporcionant així versions bilingües dels textos principals que fa servir al seu discurs. Aquestes, però, no són les úniques llengües que apareixen al Pugio. El present article hi identifica i descriu una sèrie de paraules i expressions catalanes que fins ara no s'han estudiat i que resulten rellevants per a la història de la llengua i, sobretot, la paremiologia catalana.
Matèries
Religió - Teologia cristiana
Jueus
Fonts
Martí, Ramon
Anàlisi lingüística
Paremiologia
URL
https:/​/​doi.org/​10.2436/​20.3000.01.88
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).