MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

bib36958 (02 / April / 2026)

Darrera modificació: 2026-03-20
Bases de dades: Sciència.cat

Martí Mestre, Joaquim, "Lèxic procedent dels productes i objectes de la botiga de l'apotecari i especier valencià Bernat Planell (1465)", Llengua & Literatura, 34 (2024), 7-26.

Resum: La lexicologia històrica pot extraure un gran rendiment dels inventaris de béns dels protocols notarials. Tot i que els diccionaris històrics catalans els han tingut en compte, considerant la gran quantitat de protocols i d'inventaris manuscrits conservats, estem en presència d'una font que, ben lluny d'esgotar-se, pot proporcionar al lexicògraf moltes dades fins ara desconegudes o no suficientment valorades. Un dels aspectes en els quals els inventaris resulten de més interés lexicogràfic és el del vocabulari tècnic i professional. Darrerament han anat apareixent diversos treballs sobre apotecaris i antics obradors d'apotecaria, partint també en bona part d'inventaris, encara que en la majoria d'aquests estudis predomina l'interés historiogràfic i farmacològic sobre el pròpiament lingüístic. En aquest treball s'estudia el lèxic procedent de l'inventari i l'encant dels béns de l'apotecari valencià Bernat Planell (1465), que d'alguna manera complementa la informació dels diccionaris històrics catalans, i es centra especialment en els mots, accepcions i variants formals no registrades en aquests diccionaris, així com en els testimonis únics.
Matèries: Història de la medicina
Medicina - Farmacologia
Catàlegs i inventaris
Documentació
Anàlisi lingüística
Lèxic
URL: https://doi.org/10.2436/20.2502.01.111

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València

MedCat

© Sciència.cat 2020

© Sciència.cat 2020