MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36926 (01 / September / 2026)

Darrera modificació: 2026-07-20
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Cifuentes i Comamala, Lluís, "Les traduccions catalanes d'obres de medicina al tombant del segle XIV: un context per a la prosa de Ramon Llull", dins: Ramis Barceló, Rafael (ed.), Els espais de Ramon Llull: context, pensament i projecció, Madrid - Porto, Sindéresis (Colección Instituto de Estudios Hispánicos en la Modernidad), 2026, pp. 497-526.

Resum
Les traduccions catalanes d'obres de medicina que es poden datar a finals del segle XIII i inicis del XIV proporcionen un context de gran importància per a estudiar l'opció de Ramon Llull pel vulgar no únicament per compondre obres literàries sinó també per escriure tractats doctrinals. Les recerques dels últims 30 anys han permès situar, i resituar, moltes traduccions indatades en aquest període, i també descobrir quina mena d'obres es va triar i perquè, qui les va impulsar i amb quins objectius. Aquest treball n'aporta un estat de la qüestió actualitzat.
Matèries
Medicina
Traduccions
Català
Llull, Ramon
Jaume II
URL
http:/​/​www.sciencia.cat/​biblioteca/​documents/​Cifuen ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).