MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36904 (14 / March / 2026)

Darrera modificació: 2026-03-10
Bases de dades: Arnau

Bossoms Costa, Jordi, Sobre les malalties agudes: estudi i edició del conjunt d'obres atribuïdes a Arnau de Vilanova basades en el Regimen acutorum d'Hipòcrates, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2026, 154.

Resum
Aquesta tesi doctoral explora la vitalitat i complexitat de la medicina medieval a través d'una anàlisi exhaustiva del Regimen acutorum d'Hipòcrates i els seus comentaris, amb especial atenció a aquells atribuïts a Arnau de Vilanova. La recerca s'emmarca en el context de les universitats medievals, particularment la de Montpeller, i les transformacions metodològiques impulsades per l'arribada del “Nou Galè”. S'analitzen tres textos: l'Abbreviacio regiminis acutorum, els Regimenta acutorum i la Lectura super regimentis acutorum, dels quals se n'ha realitzat, per primera vegada, l'edició crítica i un estudi del contingut i la tradició textual.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Hipòcrates
Medicina
Manuscrits
URL
https:/​/​www.tdx.cat/​handle/​10803/​696450#page=1
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).