MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36865 (01 / March / 2026)

Darrera modificació: 2026-03-01
Bases de dades: Sciència.cat

Tous Prieto, Francesc, "Els Proverbis de Salomó: transmissió manuscrita, contingut i edició sinòptica", Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 12 (2025), 55-107.

Resum
Els Proverbis de Salomó són una col·lecció d'un centenar d'amonestaments i consells que s'ha conservat en tres manuscrits miscel·lanis d'orientació didacticomoral copiats entre el darrer quart del segle XIV i el primer terç del XV. Si bé els tres testimonis han estat descrits i editats, el recull no ha rebut fins ara l'atenció crítica que mereix, sobretot tenint en compte que ocupa una posició destacada en el marc de la transmissió de la tradició gnòmica i sapiencial en català de l'edat mitjana. Per aquesta raó, l'article se centra especialment en l'anàlisi dels contextos manuscrits en què s'insereix la col·lecció i de la configuració general de les miscel·lànies en què s'integra. D'altra banda, ofereix un estudi de les relacions textuals dels tres testimonis i una breu exploració de l'estructura temàtica del recull. Finalment, inclou una edició sinòptica del text dels tres testimonis.
Matèries
Paremiologia
Fonts
Manuscrits
Català
Edició
URL
https:/​/​doi.org/​10.7203/​MCLM.12.30479
Conté edicions de
1.Anònim, Proverbis de Salomó, pp. 84-100
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).