MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3667 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-12-03
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Rosa Cubo, Cristina de la, Summa medicinae (Mad. Esc. M. II. 17): estudio y edición crítica, Tesi doctoral de la Universidad de Valladolid, 2000.

Resum
Como objeto de esta tesis doctoral, presentamos la primera edición de la Summa medicinae, el manuscrito M II 17 de la Biblioteca de El Escorial, un compendio de medicina elaborado a finales del siglo XIV atribuido a uno de los mas ilustres maestros de la época: Arnaldo de Vilanova. En este estudio demostramos que el autor de esta enciclopedia es un médico de la Universidad de Montpellier llamado Hugus. Asimismo, realizamos en análisis de las fuentes, el género literario al que pertenece la obra y la escuela de medicina de Montpellier. La obra muestra cómo se produce la transmisión de los textos médicos en la Edad Media y está destinada a latinistas e investigadores relacionados con la historia de la medicina, de la ciencia y del mundo medieval en general.

Sumario:
* 1.- Presentación
* 2.- El tratado: la Summa medicinae
* 3.- El marco académico: la escuela de medicina de Montpellier
* 4.- Fuentes
* 5.- Tradición textual
* 6.- Edición crítica y notas
* 7.- Bibliografía
Matèries
Pseudo-Arnau de Vilanova
Medicina - Enciclopedisme mèdic
Edició
Montpeller
Notes
Dir. E. Montero Cartelle (Univ. Valladolid)
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=233643
URL
https:/​/​www.cervantesvirtual.com/​nd/​ark:/​59851/​bmc7d2t7
http:/​/​www.cervantesvirtual.com/​FichaObra.html?Ref=8044
Conté edicions de
1.Pseudo-Arnau de Vilanova; Montpeller, Hug de (s. XIV), Summa medicine
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).