MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36623 (29 / November / 2025)

Darrera modificació: 2025-10-27
Bases de dades: Sciència.cat

Galmés, Salvador, "Notes de bibliografia lul·liana", Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana, 24 (1933), 334-336.

Resum
Edita unes anotacions mnemotècniques afegides pel mateix lul·ista anònim del tercer quart del segle XV que va copiar el ms. Palma, Biblioteca Pública, 1042 (òlim R. L. 62), còdex que data a finals del segle XV i té les anotacions per afegits d'un posseïdor anònim. S'hi citen altres posseïdors de llibres lul·lians, entre els quals el notari Joan Gradolí (fl. Palma, 1420-1478) i "lo metge fransès qui stà al Sant Sperit... mestre Guillem, lo francès... mestre Guillem, francès, qui stà al Sant Sperit... lo metge francès... magister Guillermus, fransigena" (al carrer o convent de trinitaris, dit del Sant Esperit fins a la desamortització i avui Sant Felip Neri).
Matèries
Lul·lisme
Manuscrits
Documentació
Història de la medicina
Notes
Reimpr. dins Galmés (1997), Lul·lisme.
URL
http:/​/​ibdigital.uib.es/​greenstone/​sites/​localsite/​ ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).