MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36574 (14 / October / 2025)

Darrera modificació: 2025-10-12
Bases de dades: Sciència.cat

Clément, Claire, "Grand médecin ou « imbécile » ? Jean de Tournemire (1329-1396) ou la construction de la reconnaissance professionnelle dans l'Avignon pontificale", Siècles, 57 (2024).

Resum
Cet article se propose de comprendre les usages et la construction de la réputation savante à la cour pontificale d'Avignon. À travers la trajectoire de Jean de Tournemire, nous interrogerons ce qui fait la renommée d'un médecin du xive siècle. Sa carrière, celle d'un praticien de trois papes d'Avignon, est bien documentée. Ce médecin apparaît dans les comptabilités de la Chambre apostolique, dans des procès de béatification, mais aussi dans des correspondances privées. Il est aussi l'auteur de traités de médecine. La confrontation de ces sources variées concernant cette figure fait apparaître que la notoriété est un objet en mutation à la fois entretenu et contesté. Être un « grand médecin » au xive siècle passe autant par l'obtention de titres universitaires que par la reconnaissance de la cour et de ses pairs.
Matèries
Medicina
Història de la medicina
Església - Papat
URL
http:/​/​journals.openedition.org/​siecles/​12851
https:/​/​doi.org/​10.4000/​13w2p
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).