MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36511 (16 / September / 2025)

Darrera modificació: 2025-09-04
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Vilanova, Arnau de, Lettre sur l'imposture de la magie nigromantique. Magie et rationalité chez un penseur du XIIIe siècle, Rimbault, Olivier (trad., introd. i coment); Giralt, Sebastià (ed. text llatí), Turnhout, Brepols (Témoins de Notre Histoire, 24), 2025, 322 p.

Resum
Vers 1280, Arnaud de Villeneuve publie une courte démonstration à la fois philosophique, théologique et médicale de l'illusion de ces lettrés musulmans, juifs et chrétiens qui prétendaient pouvoir, selon les instructions de manuels de magie alors en vogue, commander aux démons pour obtenir d'eux la réalisation des vœux les plus divers - ce que l'on appelait la nigromancie. Cette édition bilingue est la première en français d'un document représentatif aussi bien du rationalisme aristotélicien que de la médecine galénique qui accompagnèrent le développement de l'enseignement scolastique. Olivier Rimbault commente Arnaud de Villeneuve en historien, en philosophe et en anthropologue. Il montre en effet ce que la rationalité des Modernes doit à cette longue période paradoxale et méconnue qu'est le Moyen Âge, et de cette synthèse tire des parallèles avec la nôtre, mettant en évidence l'irrationnel à l'œuvre dans nos propres croyances les plus « scientifiques » et réhabilitant en conclusion une forme de « magie philosophique » qui pourrait répondre aux défis du XXIe siècle.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Traducció
Llatí
Màgia - Nigromància
Medicina
URL
https:/​/​www.brepols.net/​products/​IS-9782503613239-1
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis , pp. 52-51
Conté traduccions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis [francès], pp. 52-51
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).