MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3646 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-10-16
Bases de dades: Sciència.cat

Carré, Antònia (ed.), Hipòcrates: Aforismes (traducció catalana medieval), ed. a cura d'— amb la col·laboració de Francesca Llorens, Barcelona, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i estudis de cultura catalana, 76), 2000, 104 pp.

Matèries
Medicina
Traduccions
Català
Edició
Hipòcrates
Notes
Recensions:
* Josep Perarnau, a Arxiu de Textos Catalans Antics, 21 (2002), pp. 783-784, en accés lliure a http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000005 ...
URL
http:/​/​www.sciencia.cat/​biblioteca/​documents/​Aforis ... (text)
http:/​/​books.google.com/​books?id=-oCdaMxKVIYC​&hl=ca (l'estudi introductori complet i part del text)
Conté edicions de
1.Hipòcrates (c. 460 aC – c. 375/351 aC); Galè, Claudi (129 – c. 217) {comentador}, Aforismes [amb el comentari de Galè], Traductor: Anònim, pp. 29-61. Fragmentària.
Observacions: Exclou el comentari de Galè
2.Hipòcrates (c. 460 aC – c. 375/351 aC), Aforismes [sense el comentari de Galè], Traductor: Anònim, pp. 63-65. Completa.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).