MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36457 (20 / August / 2025)

Darrera modificació: 2025-07-19
Bases de dades: Sciència.cat

Rivera Sentís, F. Xavier, "Topografia, morfologia i vicissituds de l'habitatge jueu a Cervera (s. XIII-XV)", Miscel·lània Cerverina, 23 (2018), 15-84.

Resum
La ubicació dels dos calls de Cervera es començà a definir l'any 1924 amb la proposta de l'historiador Agustí Duran i Sanpere. L'any 2003, la recerca de Pere Verdés i Max Turull suggeria una nova localització per al call Jussà. El present estudi aprofundeix aquesta darrera hipòtesi i en certifica documentalment la validesa, concloent de manera definitiva que aquest carrer es correspon amb l'actual carreró del Teco. Aquesta localització certa es complementa amb altres propostes d'interès, com la ubicació del portal Mitjà, que tancava pel nord el recinte emmurallat dels segles XII i XIII i que, al seu torn, ens permet resoldre de manera prou versemblant la incògnita de la situació d'un anomenat «call Mitjà». És possible que l'urbanisme medieval jueu hagi començat a fer les paus amb la documentació i, tot d'una, se'ns presenta més comprensible. Sobre aquesta trama urbana jueva, de la qual descrivim els serveis i abordem l'anàlisi morfològica i evolutiva, la vida dels jueus i jueves cerverins s'hi desenvolupà en conflicte permanent. A la qüestió hi hem destinat una part important —just l'anterior a la que tanca l'estudi— al fossar, en clara al·lusió metafòrica a la fi de qualsevol recorregut vital.
Matèries
Història
Jueus
Toponímia
URL
https:/​/​raco.cat/​index.php/​MiscellaniaCerverina/​art ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).