MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36405 (05 / July / 2025)

Darrera modificació: 2025-07-02
Bases de dades: Sciència.cat

Zanetti, Cristiano, Janello Torriani and the Spanish Empire: A Vitruvian Artisan at the Dawn of the Scientific Revolution, Leiden - Boston, Brill (Nuncius, 2), 2017, xi + 450 pp., il·l.

Resum
Janello Torriani, known in the Spanish-speaking world as Juanelo Turriano (Cremona, Italy ca. 1500 – Toledo, Spain 1585), is the greatest among Renaissance inventors and constructors of machines. Contemporary literates and mathematicians celebrated Janello Torriani and his creations in their writings. It is striking how such fame turned into nearly complete oblivion, leaving only a few clues of a blurred and distorted memory dispersed here and there. This book wishes to show the central role that artisans formed in the Vitruvian tradition played in demonstrating through practical mathematics an increasing and positive control over Nature, a step rooted in humanist culture and foundational for the understanding of those historical processes known as the Scientific and the Industrial Revolutions.
Matèries
Història de la tècnica
Biografia
Notes
Informació de l'editor .
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).