MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36162 (09 / June / 2025)

Darrera modificació: 2025-05-30
Bases de dades: BBAHLM, Oc, Trobadors

Chambon, Jean-Pierre, "Flamenca: De la langue à la contextualisation de l'œuvre et à l'auteur", Revue d'études médiévales et de philologie romane, 1/3 (2025), 17-39.

Resum
L'autor presenta Flamenca com un exemple remarcable de les possibilitats de l'anàlisi geolingüística, que en aquest cas permetria no només localitzar l'autor sinó també el seu públic, i per tant, constituiria una bona via per definir el context històric i el sentit polític del text. D'altra banda, considera que les nombroses correlacions entre Flamenca i Daude de Prades, que no es poden reduir només al factor diatòpic, indueixen a atribuir la novel·la a aquest trobador, cosa que portaria necessàriament a reconsiderar la plaça que ocupa en el marc de la literatura occitana medieval.
Matèries
Trobadors
Flamenca
Occità
Daude de Pradas (BEdT 124)
Autoria
Narrativa en vers
URL
https:/​/​classiques-garnier.com/​revue-d-etudes-medie ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).