MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36109 (21 / May / 2025)

Darrera modificació: 2025-05-18
Bases de dades: Sciència.cat

Cingolani, Stefano M., "Las Casas de infantas solteras: los casos de Juana, Violante e Isabel de Aragón (1375-1392)", En la España Medieval, 48 (2025), 155-176.

Resum
El propósito de este artículo es estudiar la formación, la composición y el funcionamiento de las Casas de tres infantas solteras de finales del siglo xiv en la Corona de Aragón; considerar las relaciones entre madres e hijas y el propósito de estas Casas, el personal que las compone, su fidelidad de servicio y sus relaciones familiares con otros miembros de la misma o de otras. Todo esto con el soporte de una muy abundante documentación de archivo.
Matèries
Història
Dret - Ordinacions
Dones
Documentació
URL
https:/​/​doi.org/​10.5209/​elem.100992
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).