MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib36106 (21 / May / 2025)

Darrera modificació: 2025-05-16
Bases de dades: Sciència.cat

Lafuente Gómez, Mario, Un reino en armas: la Guerra de los Dos Pedros en Aragón (1356-1366), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2014, 357 pp.

Resum
La presente publicación analiza el despliegue militar desarrollado en el reino de Aragón durante la denominada Guerra de los Dos Pedros, que enfrentó a las monarquías aragonesa y castellana entre 1356 y 1366. Desde una perspectiva identificada más con la historia social del poder que con la historia militar propiamente dicha, la obra trata de desvelar el modo en que las circunstancias derivadas del conflicto influyeron en la transformación institucional del reino de Aragón, para lo cual se estructura en tres partes: el análisis del ejército que participó en la defensa del reino de Aragón, su composición y jerarquización interna; la definición del sistema empleado para financiar la defensa del reino -fruto de una intensa actividad parlamentaria llevada a cabo entre la monarquía y los grupos sociales dominantes-, así como de la densificación del negocio del crédito asociado a la deuda pública; y, finalmente, el examen del sistema de fortificaciones articulado sobre las principales vías de comunicación con Castilla, sus bases económicas y la resolución de los problemas derivados de su mantenimiento.
Matèries
Història - Política
Pere el Cerimoniós
Guerra
URL
https:/​/​ifc.dpz.es/​publicaciones/​ver/​id/​3368
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València