MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib3606 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-08-24
Bases de dades: Sciència.cat, Eiximenis, Arnau

Vila, Pep, "El piment, una beguda confegida a la catedral de Girona durant el segle XIV", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 40 (1999), 87-93.

Resum
Edició i contextualització de la recepta de piment en català del ms. Girona - ACG - Còdexs - 91, amb un facsímil. Cita altres fonts catalanes al respecte: el Graduari del monestir de Banyoles, el Llibre del coc de la Canonja de Tarragona, el Regiment de sanitat d'Arnau de Vilanova, el Llibre del coc de Robert de Nola, un ms. de Poblet, i el Regiment de preservació de pestilència de Jaume d'Agramont, aquesta última en llatí. També esmenta el Crestià de Francesc Eiximenis.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Cuina i confiteria
Església
Fonts
URL
http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​AnnalsGironins/​articl ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).